viernes, 8 de junio de 2012

Resultats del programa Concordance sobre un blog Feminista:

PROGRAMA CONCORDANCE.

L’ Anàlisis es sobre un blog feminista: http://lourdesmunozsantamaria.cat/www/?page_id=523.

Feminista militant del partit PSC i compromesa amb els drets de les Dones. Entre 2001 i 2003 va ser Regidora de Política de la Dona a l’Ajuntament de Barcelona.
Presento el resultat de l’anàlisi del programa en dos dels seus post:
Post de 8 de juny de 2012. Barcelona per l’erradicació de la prostitució:
Paraules clau com dones surt 3 cops, drets 4 cops, explotació 7 cops, prostitució 11 cops, sexual 12 cops.  
Altres paraules a considerar són: víctimes (2 cops), explotació (3+7), Jonquera (3), polítiques (3), respostes (3), Proposta (5).

miércoles, 23 de mayo de 2012

Afternoon de Michael Joyce. Els primers hipertextos.


La companyia de software, Eastgate Systems, en 1982 va crear per als escriptors un programa per a la creació d’hipertextos, Story Space. Els primers hipertextos creats amb aquest programa es consideren avui dia hiperficció clàssica: Afternoon (1987) i Twilight (1997), de Michael Joyce, Victory (1993) de Stuart Moulthrop i Patchwork Girl (1995) de Shelley Jackson. Més actuals són: Califia (2000) de M.D. Coverley’s i Figurski at Finhorn on Acid (2001) de Richard Holeton.
La diferència dels primers hipertextos als actuals es centra en el recurs multimèdia que empren els darrers, el text no és l’únic recurs que disposa l’escriptor, imatges en moviment, fotografies, sons, etc. es situen en el mateix nivell que el text per a donar lloc a qualsevol expressió literària. En aquest espai el lector i té molt a dir, mitjançant els diversos enllaços que hi pot trobar, crear el seu propi hipertext, diferent cada cop que l’inicia, però sempre dins dels límits que l’autor ha marcat (Joyce). George P. Landow, defensava aquesta nova postura del lector en el seu llibre Hypertext. The Convergence of Critical Theory and Technology (Landon, 1992).
Enllaç a Afternoon (1987) de Michael Joyce: http://www.wwnorton.com/college/english/pmaf/hypertext/aft/index.html
Font: tesi doctoral de Raine Koskimaa sobre la literatura digital, publicat a Borràs, L. (ed.) (2005). Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura. Barcelona. Ed. UOC.

Noves modalitats d'escriptura en l'aparició de noves modalitats de lluita social. LA PRIMAVERA ÀRAB.

M'ha semblat molt interessant l'últim correu del Joan Càmpas i com sempre el seu estil inconfundible, tanta i tanta informació, per un altra part !fantàstica!, que molts cops hem costa seguir-lo, realment sí, hem costa. Joan, com pots tenir aquesta capacitat il·limitada, exuberant, que hem desborda?, i alhora hem fa pensar que poques hores deus dormir. Des d'aquí a la Terra, els mortals et felicitem !!!! Be i tornant al títol del meu post, val la pena recollir tota la informació que ens ha donat el Joan en el seu últim correu sobre la primavera àrab i altres llibres molt interessants. Els relaciono a continuació així no els perdrem.

martes, 15 de mayo de 2012

Mapa del WEB 2.0

Molt interessant i un dels mapes més complerts de la WEB 2.0 http://www.lacatedralonline.es/innova/system/Document/attachments/3651/original/Mapa-Web20-LC.pdf

Les paradoxes de la Societat del Coneixement

Mitjançant la lectura dels llibres que ens ha passat en Joan Campàs hem pogut analitzar diferents opinions respecte a l'anomenada "Societat del Coneixement". Des de la visió de l'any 1997 de Manuel Castells, optimista i positiu passant per Armand mattelart en l'any 2002, més crític i acabant en Mayos i Brey en 2011, en que podem veure una postura totalment radical i crítica sobre la Societat del Coneixement" i definida com la "Societat de la ignorància".

viernes, 16 de marzo de 2012

Començar un blog

Una definició de la Wiki:
L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.
En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguen, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostre el document enllaçat en un curt període de temps. Una altra forma d'hipertext és el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit puga moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueïx al text a què canvie de grandària per graus.
L'hipertext és una de les formes de la hipermèdia que s'enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un mèdia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hipertext